Delirópolis, nº 35

Qui recorda Iugoslàvia?

Uns companys van anar a Iugoslàvia, em van comentar que era un païs tranquil, amable, alegre, res a veure amb altres nacions comunistes, per això, quan es va desmembrar i van entrar en una guerra cruel (com totes), plena d'0di, em vaig quedar desconcertat i trist.
Aquesta guerra va ser el germen d'Angie Noäh, i després les gueres del golf, d'Africa...
Em van demanar un còmic per que viatgés a Bòsnia, juntament amb poemes, imatges d'altres persones.



Per fer les quatre pàgines vaig utilitzar collage, fotocòpia, tinta, retoladors, aquarel·les, pastels i
pintura plàstica blanca, les pàgines anaven dins d'una carpeta en forma de porta:

Pintura, gravat i...

Aiguafort, planxa perduda.

Aigua fort, qutre planxes, quatricromia

Aiguafort i massilles, dos planxes

Gravat, (la planxa és cartró rascat i pegaments)



Escultura ceràmica


Cera sobre cartró

Aquarel·la i tinta.






Pintures acríliques sobre tela

Il·lustració dels 70, i aquarel·la anys 80

Il·lustració a plumilla i tinta, color 30 anys després amb ordinador






Aquarel·la transformada en caràtula de Jazz.

Les feinades de l'Amades -4-

Maria Dolors Solé: Il·lustracions d'un conte musical

La Dolors
i a continuació algunes de les il·lustracions que va fer per el conte musical que servirà per apropar la música als petits:

Irena Lindt

Salou no és el lloc ideal per trovar-me a l'estiu, calor, molta gent, olors a cremes solars, música txunta-txunta o pitjor, pells cremades, riallotes, cridots... però aquella vegada estava allí. Em vaig topar amb una noia grandota, cabell curt i un somriure franc que em va oferir, parlant un castellà dificilment comprensible, un llibret fotocopiat per 100 pts que havia escrit ella, estava escrit en anglés i en holandés, normalment hagués dit que no però ens va caure molt bé i vam comprar-ne un.
Quan vaig preguntar-li per què el cor era verd, em va contestar que se li havia acabat el retolador vermell amb el que pintava el cor de la portada de cada llibret.
Més malament que bé vaig anant traduint-lo, moltes de les històries no tenien massa sentit per mi, però em va entretenir fer-ho (el llibret té 28 pàgines, tampoc és tant).
Passats els anys, no la he vist mai més ni tampoc se res d'ella, he inclós trocets del seu llibre als meus còmics, és un petit homenatge a una noia que va coicidir amb mi uns quants minuts i que viatjava aprofitant els diners que treia de la venda d'un petit llibre.
És possible que la traducció del títol del llibre no sigui la correcte ( possiblement sigui Faules Serioses) però em va agradar l'efecte estrany d'enfrontar Faules amb Greus. Les faules són greus o estan greus?.
Una forta abraçada Irena.

Villa Engràcia, un lloc per descansar.

Maria i Albert

Un fotomontatge sobre una il·lustració de Roger Dean

Les feinades de l'Amades -3-

TuDeSiti (3)

La meva Estel

Delirópolis. Les meves portades preferides

Totes les portades de Delirópolis m'agraden, pero aquestes són les meves favorites:

nº0 i nº12: Miguel Villalba
nº14: Laura Camelli, nº15: Tony Sandoval
nº16: Iain Ramsay, nº18: Oskari Kallio
nº20: Ben Constantine, nº25: Ramon Sarlé
nº26: Mike "Mazzdad", nº31: el graaan...
Jean Giraud "Moebius"