A François Bourgeon li està passant el mateix que a Bilal o a Yslaire, que són tan bons, o ells s'ho creuen, que han perdut de vista la Terra i als seus habitants, les seves històries volen ser tan grans que acaben sent pretensiosament ridícules, pesades i, en el cas de Bilal, incomprensibles.
"Los pasajeros del viento (Las aventuras de ISA)" juntament amb "Los compañeros del crepúsculo" em van alegrar uns quants bons anys, amb "La fOntana y la sOnda" la cosa no va ser tan perfecte. Ara amb la continuació de les aventures d'Isa la cosa ha quedat en empat, té una primera part insuportablement pedant, i dic això per que els llargs diàlegs entre els dos protagonistes només són demostracions de que Bourgeon s'ha documentat bé i vol que els lectors ho sàpiguen, però la cosa millora totalment quan retrobem a Isa. Ja veurem el que passa amb el segon llibre de Bois-Caïman.
El que no entenc és com ha pogut repetir les vinyetes que va plagiar fa anys al gran Jeff Jones, tots sabem que Bourgeon no és un dibuixant super dotat, és minuciós i te cura de tots els detalls, però tanta mala memòria té que no recorda el plagi de fa vint anys i el torna a repetir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada