Un Museu a Casa -menjador 1-

Figures, Albert Sarlé (Paper, cola i pintures)

Figures, Maria Sarlé (Paper, cola i pintures)

Autor desconegut (Ceràmica esgrafiada)

Dolors Solé (Acrílic sobre tela)

Dolors Solé (Acrílic sobre tela)

Ramon Sarlé. (Aquarel·la)


Tres escultures de Dolors Solé. (Fang sec).

DELIRÒPATES: José Luís Zaragoza "ZAR"

"La Grieta" primera col·laboració a la revista Delirópolis.

"Dia de entrega". Les seves primeres col·laboracions eren d'una pàgina, i plantegen la indefensió de l'ésser humà en front de la societat

"Mapa vital"


Zar a tot color...
"El arte de la indecisión"

"Cinema, cinema..." el Zar més cinèfil.

Primera pàgina de la història, Peret se'n va de casa per buscar...


Paissatges a cop de pinzell i de tinta.

Pluja i aigua, pàgina d'evolució poètica

Peret i la natura protectora.


"En Peret que buscava la Mort". Història llarga actualment serialitzada a Delirópolis.
Aquí, José Luís, aconsegueix una cosa que la majoria de dibuixants ambicionem, que és que el dibuix tingui frescura, un aspecte espontani i informal, que la tinta no sigui rígida, no recordo cap dibuixant, famós o no, que hagi fet el que ell a fet amb un pinzell, que és transformar el blanc i negre en autèntiques pintures, reconeixibles pels que vivim a la costa mediterrànea, i el guió també està a un altíssim nivell, intimista, ple de silencis, Peret va descobrint des de la perdua les coses més senzilles que donen valor i sentit a la vida.
Ja tinc ganes de poder-la llegir sencera.
Gràcies José Luís!

MAX: El prolongado sueño del señor T

Aquest còmic va guanyar el "Premio al mejor guión" al Saló del còmic de Barcelona 1998, o sigui que fa uns quants anys que està fet, tot hi així encara té tota la vigència. Partint de la idea, que moltes persones tenim clara i que poques porten a terme, de que ens hem de conèixer i ens hem d'aceptar tal i com som, estructura una història de misteri desenvolupada dins d'un llarg somni del protagonista (Sr.T). El somni permet imatges oníriques i surrealistes però sempre molt aferrades a la realitat humana. El guió enganxa i convenç, i el dibuix es torna perfecte amb estils diferenciats relacionats amb el que ens explica, un blanc i negre potent, lluny de la línia clara o esquemàtica d'altres treballs d'ell. La història comença i acaba dins del mar, símbol de calidesa, d'ingravidesa, claustre matern, el lloc de partida per poder analitzar què i qui som en realitat.
Una obra mestra a la que tornar de tant en tant i poder-nos autoanalitzar.

Un Delirocòmic a deu mans

pàgina 1: de Napi

pàgina 2: d'Hugo Prades

pàgina 3: de José Luís Zaragoza

pàgina 4: de Ramon Sarlé

i pàgina 5: de Miguel Villalba

(Delirópolis nº17)
El Napi va començar la història i cadascú la continuava lliurament només veient la pàgina anterior, una cosa similar al cadàver exquisit dels surrealistes, encara que no és un fet nou va ser una experiència divertida. Estaria bé repetir-la.

Caricatura de deliròpates

El Napi va fer aquesta caricatura, seguint les agulles del rellotge: a les 10 Napi, a les 12 Ramon Sarlé, a les 2 Hugo Prades, a les 4 Didac i a les 7h47m Miguel Villalba.

SITGES, procés 4

El camí dels complementaris.




Retocant i retocant...

SITGES, procés 3.

És normal que, quan pinto, hi ha un moment en el que perdo el nord, com diuen en castellà "se me hace la picha un lío", això implica una nit d'insomni donant tombs, pensant com continuar el quadre.

Primers projectes de gravat

SITGES, procés 2.

La recerca dels volums

La proto-Angie

Aquesta és una Angie Noäh inicial, res a veure amb la definitiva, em vaig fixar en una noia d'uns trenta-i-tans que estava en una cafeteria i que tenia el front molt ample i els ulls enfonsats, i un aspecte entre trist i endurit, després en el procés mental de desenvolupament de la història el personatge es va transformar en l'Angie inexpresiva i de mirada literalment vuida

Il·lustracions (velles)