A per la propera!

Ramon, Laura, Miguel, Júlia, Fabio i Hugo.

Va estar a punt de no ser, algunes de les propostes no es van poder dur a terme, però va quedar l'essència de la SETMANA del CÒMIC a TARRAGONA, que és l'estudi de l'Art Seqüencial.
Dos exposicions en una (o una exposició doble) les portades de Deliròpolis i diferents peces artístiques amb arrels en el còmic "El Còmic És Art", la presència d'amigues i amics, autors internacionals com Fabio Lanza i Tom Karlsson, conferències...
La inauguració amb la premsa pel primer dia, preguntes, fotos, filmacions i presència de Carme Crespo (una abraçada).
La primera xerrada va ser la meva sobre els sentiments en el còmic, la segona de Jordi Artigas que va parlar d'un tema important, els il·lustradors al franquisme, imagineu-vos que la vostra feina és converteix en delicte i que heu de fugir o ser empresonats, això es el que els va passar a molts dibuixants que van patir la guerra civil espanyola. Jordi volem que ens expliquis més coses!.
La tercera va ser Vinyetes i Blocs d'Emili Samper que sap moltíssim sobre el tema i que ens va descobrir blocs molt interessants.
La conferència de KAP va ser com la continuació temporal de la del Jordi Artigas, amb una facilitat de paraula extraordinària ens va dir quina és la funció principal d'un humorista gràfic i la por del poder i de part de la societat a l'humor de veritat, inteligent i crìtic.
Max, persona amable i senzilla, ens parlà del surrealisme, i ens va donar les claus del seu personatge Bardín.
Hi va haver una conferència inprovisada sustituint la de Toni Puig que no va poder venir, Fabio, Miguel, Tom i jo vam tenir la barra de explicar anècdotes sobre cada una de les portades de Deliròpolis, tots ens ho vam passar molt bé.

ExtraDeliròpolis

Un nou Deliròpolis, més petit però més gruixut i en colors, amb ZAR, Elchicotriste, Waltoc, Ben Constantine, Ermengol, Fabio Lanza, Tom Karlsson, Ramon Sarlé, Hugo Prades i KAP.

Un nou aspecte

Una renovació al bloc (amb "c" com diu l'Emili). El fons negre té massa contrast amb els colors, el gris és millor, però la raó més important del canvi és que els grisos, amb totes les seves tonalitats i matisos, tenen més a veure amb el meu estat d'ànim, que no és gris si no que és calmat, i els colors són importants, els canvis també.

Llençols definitius

Aquesta és la versió definitiva (per ara) del còmic, la samarreta és negra, tal i com ho tenia pensat a l'inici, i no blanca que és com va ser publicat a la revista, pensava que la imatge es confondria, però el fet de que els dos vagin de negre fusiona la realitat dels seus sentiments per mig de la imatge.