L'editorial Glénat ens obsequia (previ pagament, és clar) amb l'integral que ocuparà un lloc preferent a la meva llibreria, fent companyia a les "Idees negres" de Franquin, es tracta de "León el terrible" dels holandesos Wim T.Schippers (guió) i Theo Van Den Boogaard (dibuix).
Històries de tot format, tires, doble tira, vinyeta única, pàgina, dos pàgines, quatre, quaranta-vuit. Tot és vàlid pel seu humor corrosiu, iconoclasta, irreverent, escatològic, absurd, surrealista, valent, àcrata,i..., i...El guió és imaginatiu, amb finals que no auguren res de bo, personatges normals als que esclafa una piconadora que es diu León capaç de mils ofenses i agressions, però amb una curiosa innocència i honestedat.
El dibuix és espectacular, com si el noble Hergè s'hagués pres una dosi massa alta d'amfetamines, meticulós, dinàmic, detallista, perfeccionista, res millor per poder fer un retrat tan hilarant de León, que em recorda a Jack Nicholson quan perd el control, o quan el dixen fer tot el que vol.
És curiós que un còmic que té ja 30 anys sigui tan necessari actualment on qualsevol cretí o cretina es pot sentir ofès per una paraula dita sense cap mala fe, em d'anar en compte amb el que diem, el que dibuixem o el que escrivim. Després de llegir "León el terrible" tinc ganes de dir (i dic) "...hipòcrites ben pensants de merda!. I amb l'etiqueta d'hipòcrites ben pensants hi ha blancs, negres i grocs. Homes i dones. Esquerres i dretes. Moros i cristians. Catalans i castellans. "Tontos del culo" i "tontos del haba".
El sentit de l'humor és molt necessari, i la intel·ligència imprescindible per viure en aquest món tan ple de dolor i de víctimes innocents.
