Maig, 10, Novembre

La Caza

Amb catorze anys vaig fer un viatge a Montpellier, a casa dels meus tiets, pensant-ho ara quedo sorprès de que els meus pares em deixessin fer el viatge en tren tot sol. Però això no és important, el fet més important d'aquell viatge va ser el entrar en la secció de llibreria dels hipermercats (Mamouth, Prisunic, Monoprix, La Fayette) era el Paradís, muntanyes de còmics, BD, al meu abast, el primer dia vaig comprar un llibre recull de Pilote i vaig descobrir autors com un incipient Bilal, Giraud, Alexis, Lesueur, Billon, Gotlib, Solé, Bretecher, Comes , Mandryka, i sobre tot a Fred i el seu "Le Petit Cirque".
Al dia següent vaig comprar paper, llapis, goma i retoladors negres (i un altra recull de Pilote) i vaig fer aquest (innocent) còmic de dos pàgines, firmat amb pseudònim, agradablement influït pel gran FRED.
Aquí teniu una versió posterior inacabada:

Una variació va sortir en la revista Paradís amb el nom de TRUC (ja publicat al bloc) sota la sana influència del gran i psicodèlic LESUEUR.

BOURGEON: La Niña de Bois-Caïman

A François Bourgeon li està passant el mateix que a Bilal o a Yslaire, que són tan bons, o ells s'ho creuen, que han perdut de vista la Terra i als seus habitants, les seves històries volen ser tan grans que acaben sent pretensiosament ridícules, pesades i, en el cas de Bilal, incomprensibles.
"Los pasajeros del viento (Las aventuras de ISA)" juntament amb "Los compañeros del crepúsculo" em van alegrar uns quants bons anys, amb "La fOntana y la sOnda" la cosa no va ser tan perfecte. Ara amb la continuació de les aventures d'Isa la cosa ha quedat en empat, té una primera part insuportablement pedant, i dic això per que els llargs diàlegs entre els dos protagonistes només són demostracions de que Bourgeon s'ha documentat bé i vol que els lectors ho sàpiguen, però la cosa millora totalment quan retrobem a Isa. Ja veurem el que passa amb el segon llibre de Bois-Caïman.
El que no entenc és com ha pogut repetir les vinyetes que va plagiar fa anys al gran Jeff Jones, tots sabem que Bourgeon no és un dibuixant super dotat, és minuciós i te cura de tots els detalls, però tanta mala memòria té que no recorda el plagi de fa vint anys i el torna a repetir?

Soldat de porcellana

Després de més d'un dia de viatge, amuntegats, vam arribar a Vitòria, era molt d'hora i hi havia boirina. Només aturar-nos van començar les escridassades, els cops, les empentes i els mastegots. Així, a hòsties vaig entrar de ple, per collons, al mon militar. I vaig entendre ben aviat que eren més cabrons i perillosos els propis companys que els militars que permetien aquell seguit d'humiliacions.
A mi em va tocar el dormitori del segon pis, els primers dies vaig veure plors, baralles, atacs de pànic, ens havien tret del nostre lloc per posar-nos en un altre que no havíem triat, sense punts de referència, rebent ordres, un ensinistrament malaltís.
Al dormitori el primer pis hi havia un noi, tímid i poruc, molt poqueta cosa, mirava a tothom amb ulls d'animal ferit. A la dutxa, a la que ens feien entrar a raig d'aigua freda per a trobar-nos amb l'aigua bullent que ens queia a sobre, em vaig fixar que tenia una pell blanca, sense cap pel, com si fos un nen de deu anys.
Ben aviat van començar les burles i les riallotes, cada cop el veia més espantat, i com que cap militar feia res les coses van anar cap a pitjor.
Una nit vam sentir un rebombori al pis de sota, llums encesos, crits i ordres. al dia següent ens vam assabentar de que quatre reclutes havien apallissat al fràgil noi, van dir que s'havia posat dins del llit d'un d'ells, i que els altres tres havien anat a socórrer al seu company a punt de ser violat per un degenerat "maricon".
La veritat va ser la que tota persona amb seny es pot imaginar, segons em va explicar de primera ma un company de dormitori del primer pis, els quatre mal parits es van organitzar per a abusar sexualment del noi, i com que ell no va voler i es va defensar a puntades de peu i cridant el van pegar sense compassió.
Només el vaig veure una vegada més, als pocs dies de la pallissa, tenia la cara plena de morats i de ferides i un braç embenat amb escaiola, caminava poc a poc, molt trist. Em van dir que l'havien llicenciat per que no causés més problemes.
Els quatre fills de puta van continuar fent la mili, que jo sàpiga no els va passar res.
L'honor i la justícia militar...

Setge

Maig, 9, Novembre

No vull OLÉS!

No m'agrad la Fiesta Nacional, i no entenc quan es parla del "Arte del Toreo", a mi tot em sona a crueltat innecessària, prepotència, i moltes coses, totes negatives, més. Aquesta pàgina és dels 80, parla del tema (sense paraules) , és un exercici estètic sense més ambicions.

Frederik Peeters: DÁNDOLE VUELTAS

Es necessita estar fet d'una pasta especial, i Peeters té tots els ingredients, per desenvolupar històries magnífiques en poques pàgines, els temps i les influències (manga) ens han portat els còmics extensos, quasi bé inacabables, amb estiraments narratius innecessaris, i no nego l'esforç que això suposa i sobre tot el risc d'avorrir al lector. Per tant és molt d'agrair un llibre d'abundants històries curtes com aquest, cadascuna amb la seva pròpia dinàmica, missatge i estil, totes són extraordinàries però jo em quedo, sobre tot, amb la que ens narra la degradació d'una paradís des de la perspectiva i innocència d'un gos.

Deliròpates: Beato Benito

"Beato Benito" és en realitat Jordi Santoña Albà, tortosí al qui li agrada dir les coses com són, es prodiga ben poc amb els seus dibuixos, i com bé es pot veure les seves preferències són Franquin, Uderzo, Goossens...
La seva primera col·laboració en Delirópolis va ser una adaptació d'una pàgina que jo havia fet pera una revista de Reus que es deia Zona Jove.
L'original:I l'adaptació:Té intenció de continuar la sèrie i de fet ja té preparada alguna cosa:
La següent col·laboració a Delirópolis va ser en el còmic fet a vàries mans que es publica a l'actualitat a color en la contraportada de la revista:
I aquí teniu el procés d'elaboració d'una il·lustració:

Premi beca DOW

Aquest és un dels pocs premis que m'han donat, la quantitat de diners era petita però després es va convertir en un premi beca important.
Era una sèrie de tres dibuixos en blanc i negre i el tema va ser arquitectura i edificis importants a Tarragona, només em queda aquest (del Pont del Diable) i els altres no recordo com eren.