Sense nom definitiu

L'Hugo Prades i jo fa temps que estem treballant en una història (encara sense nom definitiu) que ja en avançat estat de realització ha estat patint retards deguts a moltes i variades causes, cosa que ens ha obligat a refer pàgines, ampliar parts, llimar incoherències argumentals, tot allò que forma part de l'evolució de les idees i de les nostres personalitats tant estilístiques com de conceptes, també la necessitat de donar el millor de nosaltres, de fer una obra digna.
Sembla que em trobat el ritme i el còmic va creixent, poc a poc però sense aturar-se.
En aquest bloc ja he posat alguna cosa, però a partir d'ara us aniré ensenyant més mostres d'aquest treball.

Jo....jo?

Així m'ha dibuixat l'Albert Sarlé. Vosaltres que faríeu... portar a l'Albert a l'oculista?...o que jo anés a Corporación Dermoestética?.

MAGNÈTICS: TRINCA nº58, Març del 1973

Després de 37 anys la ona electromagnètica d'aquesta revista em continua colpejant.
Al 1973 jo ja sabia que hi havien autors espanyols molt bons que havien de publicar a l'estranger, i després de conèixer les revistes franceses les que teníem aquí, sobre tot las de Bruguera, no m'emocionaven. Per tant trobar la revista TRINCA va ser tot un xoc per a mi, magnífics dibuixants, històries extraordinàries, articles interessants i una edició perfecta i respectuosa amb els autors, què més volia?...dons que durés, però no va ser així.
Gràcies a TRINCA vaig conèixer autors que m'han acompanyat tota la meva vida: Victor de la Fuente, Chiqui de la Fuente, Brocal Remohí, Buylla, Esteban Maroto, Hernández Palacios, Bernet Toledano, Azpiri, Juan Arranz, Feito, Bielsa, grupo Premià, Carlos Giménez, Ventura i Nieto,...Estic tenint una sobredosi de nostàlgia!

Aquest va ser el contingut que vaig trobar-me a l'0brir, amb mans tremoloses, la revista. (Pujada de pulsacions, dificultats per a respirar i impaciència per a esperar el següent número, van ser els efectes secundaris).
YAGO VELOZ de Adolfo Buylla.
Una divertida paròdia futurista


MANOS KELLY, LA TUMBA DE ORO de Hernández Palacios. (Primera perla)
Quan la vaig veure per primera vegada em vaig quedar sense paraules, i em continua sorprenent, una gran obra que encara està esperant la seva merescuda reedició.



ROBINSON CRUSOE de Arranz
Adaptació molt ben tractada i ben dibuixada.

LOS TRES MONOS DE ORO de Blanes i Arias.
Interessant tot i sent la més fluixa de la revista.

ZONGO de Gordillo.
Un gran dibuixant de la naturalesa, fixeu-vos en l'elefant!. Què va ser d'ell? Va dibuixar més còmics? No ho sé, una llàstima.

PETER PETRAKE, POP CARRULSEL de Miguel Calatayud. (Segona perla)
Psicodèlia, aventura naif, disseny, innovació. Recentment recuperada i editada per "Patito Editorial"


JUANJO de Carlos Cruz
No he vist mai més res d'aquest superdotat autor. Estil clàssic però molt bo.


MAREMAGNUM. (Tercera perla).
Uns genials Ventura (dibuixant) i Nieto (guionista), amb una història embogida, gràficament experimental que seria precursora de "Grouñidos en en desierto" (amb Groucho Marx) publicada a la revista "El Jueves"


Al poc temps la revista va deixar de ser publicada, em vaig enfadar molt, fins i tot vaig enviar una carta demanant que tornessin a publicar-la (angelet!). En un quiosc de barri vaig poder comprar bastants números antics de segona ma a 5 pessetes cadascun, també vaig demanar per correu àlbums sencers que formen part dels còmics més selectes de la meva biblioteca, excepte tres (Kronan i Haxtur) que es va endur un company a Bilbao (Manolo Rico sempre formaràs part dels meus pitjors records i sentiments).

Delirópolis nº46

Monogràfic de Miguel Villalba Sánchez "ELCHICOTRISTE". Una història sencera amb el títol de "Mecánica Divina".

TARRAKÒMIX 2

...i aquí estan les pàgines amb les que vaig col·laborar amb aquesta contracultural revista de Tarragona.
Nº2: La ciència ficció em permetia una visió pessimista i desconfiada, a la vegada innocent, de la humanitat., i el seu poder destructiu.
Nº3:
Una portada i dos històries amb aquesta desconfiança envers el futur.
Nº4:
La idea inicial d'aquesta història i les dos primeres vinyetes són meves, però Napi en un rampell em va demanar que li deixes continuar-la i va convertir un còmic normalet en un gran còmic amb molta mala baba i magníficament dibuixat, un Napi desconegut:
Les influències de Roger Dean i d'Enki Bilal estan ben a la vista. D'aquesta sèrie, Ancestrus, vaig fer més coses mai publicades:
Una bonica publicitat per a tancar el número, estava basada en un raticida que es fabricava a l'empresa on treballava en aquell moment.

Quadre quadrone ruquet

Abans de parlar-ne he de confessar unes coses que em couen la consciència...
Us he de dir que tot i agradar-me l'art fa molt de temps que no vaig a veure cap exposició, ni de pintura, ni d'escultura, ni de col·leccions de xapes.
També llegeixo, però no puc amb la poesia, amb els assaigs, tampoc vaig poder acabar de llegir "Cien años de soledad", ni "Rayuela", ni el "Jinete polaco".
M'agrada el cinema però m'avorreix el cinema iranià, pakistanès, experimental en general i els documentals d'animals o plantes.
No vaig al teatre...mai.
Escolto molta música però m'altera l'equilibri emocional el Jazz, la música contemporània, i els cantautors.
Sento curiositat per les tradicions però no m'agrada gens la sardana, el seguici, i el toc de gralla l'única cosa que em toca són els pebrots.
Bé dit tot això ja podeu estar segurs que sóc la persona menys adient per parlar de cultura...però ho vaig a fer, sobre tot per que afecta a una ciutat que m'estimo, Tarragona.

Us diré que no la veig com capital cultural.

Tarragona té una herència històrica important, però que no llueix, que no es veu per molt que estigui a la vista. Un casc antic imponent que sembla una població en estat de guerra, derruïda. Grups de teatre que es deixen la pell i els diners en els seus projectes. Músics, poetes, pintors, persones que es dediquen a la dansa, a Tarragona existeix tot un món de cultura, i no ho dic jo, que com us he dit sóc un ase, tinc companys que hi participen activament, dons, per què sempre ha donat la impressió de que res es mou a la ciutat?.
Per què no puc imaginar una Tarragona que sigui Capital Cultural?.
He pres una decisió, important és clar, em matricularé a l'escola de la cultura, (la matrícula és gratuïta). No sabeu com funciona?, jo us ho dic...Tancarem la tele, ens posarem l'abric i sortirem al carrer, i entrarem a qualsevol lloc que tingui un aspecte diferent, que sigui sospitós de contenir cultura. És molt probable que el primer dia no trobem quasi res, però insistirem, i cada dia que passi veurem i coneixerem coses noves, i ...qui sap si no tindré per companys d'escola els responsables de cultura de las nombroses institucions que estem patint, i qui sap si jo deixaré de ser un ruc i per fi veuré possible la "Tarragona Capital Cultural"

Aquí un article de Miguel Villalba parlant de la cultura tarraconensis.
I aquí un manifest de diferents grups culturals de Tarragona.

Pluja de deliris

El Miguel (si, Elchicotriste) S'ha muntat el seu deliri en el bloc El Perro Eléctrico

Fa uns dies van entrevistar a Miguel i va parlar del còmic, Delirópolis (que també és còmic) i moltes coses. Sorprèn l'aparent desconeixement del periodista sobre el tema però estem habituats, oi?
L'enllaç aquí.

Més. Íñigo Manrique ha construit un bloc sobre Deliròpolis en aquest enllaç.

Maig 12, Gener

Anacleto by Vázquez

No he sigut mai massa aficionat a l'escola Bruguera , però sempre he pensat que eren uns grans autors que estaven en el lloc equivocat, que en un altre país o una altra editorial haguessin pogut fer obres extraordinàries. Però ja no hi ha remei.

Entre els meus preferits estan Ibáñez ("Sulfato atómico" i "Valor y al toro" sobre tot), Raf (amb el seu Sir Tim Otheo), Martz Shmidt (El castillo de Nosferatu). Segura i Vázquez (Angelito i Anacleto), Escobar i els seus Zipi y Zape no han tingut mai el meu apreci.
Em vaig fer un regal i vaig comprar el recopilatori d'Anacleto, personatge curiosament mutant, va tenir moltes formes abans de la definitiva, humor senzill però directe, i els diàlegs brillants i amb un toc de deliri. Un gran àlbum.
I igual que vaig fer amb una pàgina de Tim Otheo, he fet el mateix amb una (genial) pàgina d'Anacleto, retolació i color nous.

Maig 11, gener

Magnètics: AMORÓS de Hernández y Del Barrio

Felipe Hernández Cava (un dels millors guionistes del món) y Federico Del Barrio (un dels millors dibuixants del món) firmen "Las memorias de Amorós" amb estructura de fulletó decimonònic.