dijous 23 de setembre de 2010

Jordi Pujol Caramull 10

A per la tercera!

La 3a Setmana del Còmic a Tarragona esta escalfant motors. Serà del 18 al 27 de Novembre, hi haurà xerrades,invitats, exposicions, actes al carrer, pel·lícules.
Organitzat per Delirópolis, amb el patrocini de l'Ajuntament de Tarragona, PIPA (Pla Integral de la Part Alta), i les inestimables col·laboracions de la Diputació de Tarragona, el departament de cultura de la Generalitat i Catalunya Caixa (on s'ha fuisionat la Caixa de Tarragona).


Els següents han estat els cartells que no han tingut la sort de ser la imatge de la 3a Setmana del Còmic
  

 


Els personatges de la revista Deliròpolis estaran en diferents indrets del Casc Antic de Tarragona



Aquestes són les pel·lícules que podrem veure durant la Setmana del Comic, totes relacionades amb el tema
Anirem informant.

dimecres 15 de setembre de 2010

D E L I R Ó P O L I S 50!!!


Ja està aquí el número 50, tota una aventura, un cas únic, és que som tossuts collons!
Portada de...um...Ramon Sarlé, un brillant text, amb pel·lícula inclosa de David Badia, les històries de Tristan Wilder, KAP, Walto, Jordi Gateu, Elchicotriste ens explica la història de Deliróplis amb pòster central (En Miguel ens a fet més guapos d'el que som, excepte l'Hugo que és més lleig encara), el Ramon Sarlé (conill, Maig i Angie) i l'Hugo Prades (Ego) identifiquen els seus personatges amb la pròpia revista...

dimecres 8 de setembre de 2010

Magnètics: "TAKO" de Michetz i Yann

A principis dels 90 l'editorial EDICIONES B va crear una elegant revista, barreja d'il·lustració, còmic, narració i temes d'actualitat s'anomenava CO&CO, al mateix temps va publicar uns exquisits àlbums de còmic de grans autors i grans històries, Altuna, Bertet, Breccia, Muñoz, Sampayo...L'aventura va tenir una curta vida però va enriquir la meva biblioteca.
TAKO va ser una d'aquestes grans històries.
Tako vol dir en japonès pop però en aquest cas també és la insígnia de la família protagonista, un pare vell i tres filles abocats cap a la tragèdia.
Michetz ja tenia experiència en l'ambientació japonesa, i aquí a més es nota que ha aprés moltes coses dels directors clàssics de cinema japonès. (No tens el llibre?...quina pena, jo si que el tinc.)