Parlant de la Setmana del Còmic a Tarragona

Doncs ja està, ja s'ha acabat. La tercera setmana del còmic a Tarragona està finiquitada.
Parlem-ne. Com ha anat la cosa?
Començo per las coses bones... la presència d'en Benjamin Constantine, gran persona, senzill, tan de bona fe com tots els babaus que formem part del col·lectiu de Delirópolis. Ha estat una gran sort tenir-lo al costat. L'edició especial del Delirópolis "Somni o Malson?" Les periodistes de Mediaframe que ens van dedicar cadascuna, dos en total, els reportatges al canal Reus (10 Comarques) i a TAC12 (Auditori). La cohesió que ha mostrat el Col·lectiu Delirópolis per poder assolir un bon nivell dels actes. La gent que hi ha col·laborat directe o indirectament. L'amable gent del "Pajaritu", us aconsello que coneixeu els dibuixos i pintures del Jordi . I per suposat poder entrar en contacte amb sonats del còmic, Miguel, Antonio, Víctor, Jordi...
Ara parlem dels medis de comunicació. Exceptuant les xiques de Mediaframe la resta no ens ha fotut el mínim cas. Els medis de més abast ens han ignorat (avui mateix he vist a TV3 comarques la notícia de que "tot i fent fred, els seguidors del Barça a Tarragona, havien sortit a celebrar el triomf de l'equip pel carrer". Bonica i interessant noticia cultural!). Com hem vist no ha servit de res l'esforç de l'Ajuntament en promocionar els actes, (van insinuar que la poca participació de públic a la 2ª Setmana va ser degut a la falta de divulgació pels medis informatius).
Els actes que han funcionat millor han sigut el cinema i les xerrades que es van fer en dissabte, la qual cosa ens ha sorprès per que estàvem convençuts de que era el pitjor dia.
No sabria dir amb certesa si les expos han funcionat malament, normal, bé o molt bé, ja que no he tingut control sobre visites. Però al menys dos grups de batxillerat van veure-la i escoltaren el meu discurs.
Així doncs, ha estat un èxit?. No.
Continuem amb molt baixa participació, i això em fa pensar en algunes coses, com, per exemple, on es posen els aficionats al còmic? Per que ha Tarragona n'hi ha molts.
O sigui que hi ha molts lectors de còmics (molt bé!), però poca gent que tingui curiositat per conèixer l'essència, el mètode, la semàntica... el món del còmic. No és gens estrany, hi ha molta gent que veu cinema però molt poca aniria a una xerrada sobre cinema, i el mateix passaria amb la novel·la.
Falta de temps?
Qui són aquests pringats de la Setmana del Còmic?
Qualsevol raó pot ser bona per no anar a una xerrada. A mi m'agradaria veure cares noves, que preguntessin, amb opinions diferents. I no per dir que la setmana és tot un èxit, si no per poder estar amb gent que també s'estima el Còmic, i veure altres punts de vista. No em conformo amb que a les xerrades estem nosaltres, algú de la família i dos persones més.
I ara faig la pregunta important: Té sentit la Setmana del Còmic a Tarragona?
Jo crec rotundament que...

Delirópolis (especial): Somni o Malson?

Aquesta edició especial coincideix amb la 3ª Setmana del Còmic a Tarragona. Amb una extraordinaria portada de l'extraordinari Benjamin Constantine

Jordi Pujol Caramull 13

Crònica 3ª Setmana

Dimecres, 24. Vam veure valentament FRITZ THE CAT en versió original sense subtitular, malgrat el meu nivell d'anglès (nivell d'anglès?...) m'ho vaig passar bé. El que em va agradar més va ser la banda sonora i l'escena del bar amb els corbs.

Dijous, 24. La xerrada de l'Hugo Prades va ser molt interessant però massa curta, massa accelerada.

Divendres, 25. L'Andreu Alfaro "Faro" ens va donar varies claus sobre els acudits de l'humor gràfic, quins elements són més eficaços, però sobre tot va assegurar que eren fruit de moltes hores de treball, i de estar sempre al cas de les informacions d'actualitat.
He de dir que el Diari de Tarragona va informar de la xerrada (estrany ja que no va fer cap esforç per informar sobre la setmana, però com que és el que dibuixa al Diari...), però, ai!, res pot ser perfecte i el Diari es va equivocar d'hora.

Dissabte, 27. L'ultima xerrada, en realitat van ser dos xerrades. La primera d'en Miguel villalba Sánchez, sobre arquetips al còmic i com aquests arquetips han evolucionat fins ara. La segona va ser del Benjamin Constantine parlant de les simbologies de la seva inquietant però magnífica obra.

I cada dia després de la xerrada al bar el Pajaritu, els assistents podien deixar-se fer una caricatura... gratis.
I com cosa curiosa dir que les exposicions a petició / ordre de l'Ajuntament van ser desmuntades el dijous, ja que havien de preparar la sala per a les votacions al Parlament de Catalunya, suposo que per evitar que els votants no fossin influïts per la toxicitat ideològica de les exposicions.
I aquí teniu l'enllaç al reportatge sobre la 3ª Setmana del Còmic emès per TAC12 en el seu programa cultural AUDITORI, i aquí el que va emetre Canal Reus sobre els autors de còmic. (Després de clicrar l'enllaç, anar a programes, i després picar sobre "10 comarques", que és el programa on va sortir el documental)
I  FI.

Crònica 3ª Setmana

Dilluns, 22. Vam veure la projecció de Flash Gordon, de Mike Hodges."Hortera"... molt "hortera". Sembla que el cinema no hagi entès el personatge de Flash (com mols d'altres). Al límit de la paròdia ridícula, sobreactuació en els actors i nula actuació dels "actors" protagonistes, i la música... em sap greu dir-ho... doncs no ho dic!. Però curiosament el film aconsegueix entretenir.
Dimarts, 23. La xerrada del David Badia va ser molt nutritiva. Cinema i còmic, orígens i correspondències, la narració seqüencial, dibuixos animats. La part audiovisual impecable. Moltes idees amb les que no havia pensat mai i plenes de lògica. Amb el que vaig aprendre puc dormir dos setmanes senceres.
No us podeu imaginar, mamons i mamones, el que us vau perdre! (Això dit des del més gran dels afectes).

Crònica 3ª Setmana

 

El dijous dia 18 va ser la inauguració, d'aquest acte... res remarcable. Té més d'acte institucional que de comunicació, alegria i festa, però sempre sembla que sigui així. Dels periodistes no tenim cap queixa, alguns es van interessar més que altres, tot normal.

El que és més curiós és l'absoluta indiferència, o els ínfims comentaris que van sortir a la premsa el dia següent.

Per la tarda vam veure la pel·lícula BARBARELLA. Vaig riure amb els involuntariament delirants diàlegs, decorats, música. Certament és una pel·lícula divertidament dolenta.
El divendres dia 19 es va poder veure Heavy Metal, the Movie. Jo no vaig poder anar-hi.

El dissabte dia 20, al Museu d'Art Modern, la meva xerrada sobre underground i psicodèlia. Com sempre em passa vaig oblidar parlar d'algunes coses, potser la més important és no explicar els greus problemes que tenien els dibuixants als 60 per poder publicar la seva obra, degut a la censura, i parlar del fortíssim moviment que buscava expressar-se lliurament a Barcelona des dels finals dels 60 i el començament dels 70. Això em passa per no portar apunts.
Als assistents a la xerrada se'ls va obsequiar amb un val per poder-se fer una caricatura al cafè EL PAJARITU, a càrrec de les miraculoses mans del Miguel i del Benjamin Constantine, que com sabeu és un dels invitats d'honor d'aquest any

Aquí teniu la versió que va fer el Ben de la meva família

I per acabar d'arrodonir el dia el noi que estava de responsable al cafè em va regalar un dibuix fet per ell en aquell mateix moment. Gràcies amic!

I avui, diumenge, em pogut veure un clàssic, Superman de Richard Donner.
Ens viem demà, a la plaça del Pallol, veurem la pel·lícula Flash Gordon.
RECORDEU QUE LA VOSTRA ASSISTÈNCIA A LES XERRADES ES VEURÀ GRATAMENT RECOMPENSADA AMB UNA CARICATURA. (Dos plaers en un, què voleu més?)

VOTA JAUME MARTORELL!

 

Un còmic social i polític a càrrec de Miguel Villalba Sánchez

Biogenètica del Còmic 2

 

Durant el darrer Saló del Manga, una periodista de Catalunya Ràdio, enviada per informar de l'event, es va sorprendre de que en plena crisi econòmica hi hagués tanta gent a la Farga de l'Hospitalet. D'aquest fet es treuen moltes conclusions i cap bona. Per exemple que la periodista no té cap coneixement ni aprecii pel còmic, a l'igual que la mateixa Catalunya Ràdio que utilitza una periodista desinformada per informar, cosa que no faria si es tractes de futbol (us imagineu un periodista al que no li agradés l'esport retransmitint un partit?), de cuina, o de qualsevol altra cosa.

I  dir el que va dir ens fa pensar que gastar-se els diners de l'entrada (6 o 4 euros, depenent del carnet jove) és llençar els diners.

I aquest no és un fet aïllat de menyspreu cap el còmic. 

Un altre exemple és l'estrena de l'última pel·lícula de l'Stephen Frears, Tamara Drewe, basada en  un magnífic còmic de Possy Simmonds, al cartell anglès es pot llegir perfectament l'origen (comic novel, Possy Simmonds) en canvi al cartell espanyol ha desaparegut ( o està ben amagat) qualsevol referència al còmic, fins hi tot als resums de les sales de projecció, encara que si ho diuen, deixen ben clar de que el còmic està basat en una novel·la de Thomas Harry "Lluny del mundanal soroll".

I, sense anar més lluny, el dia en el que muntàvem les exposicions d'aquesta 3ª Setmana del Còmic, els responsables de Cultura de l'Ajuntament ens va dir que poséssim molts quadres... però la raó no era l'interés que sentien envers les nostres exposicions si no que no quedés espai i així no es poguessin fer "pica-pica" en aquella sala.

Doncs així tota la vida: el còmic és l'etern desconegut, menyspreat i ignorat, només és un estrany divertiment propi de ments dèbils i infantils. I així, dit tan durament, és l'opinió majoritària, i ho tenim molt clar els que ens agrada el còmic, i sabem que anem a contra corrent, però aquí estem, sempre disposats a parlar-ne i a dir que és art, que és cultura, que és un acte d'inteligència.

El còmic és un seguit d'imatges amb intencionalitat narrativa, per tant ja podem veure una part literària i una altra artística. Són necessaris per fer un còmic el coneixement i la bona utilització de recursos literaris (novel·la, teatre, poesia), a més que la part gràfica afegeixi més informació a la narració, a part de tot el que  pertany a l'estil o als recursos estètics. El dibuixant de còmic té una part del cervell molt desenvolupada que és la que s'ocupa dels objectes i de l'espai, és capaç de girar els objectes, els personatges, en tots els sentits i dibuixar-los sense haver-los de copiar de la realitat (encara que de vegades ho ha de fer).

La realització d'un còmic no és banal, i molts cops un únic autor s'ocupa de tot el procés. És una feina immensa. L'argument, el guió, la planificació, l'estudi de personatges tan sociològic com psicològic, disseny de personatges, ambients, arquitectura, història, tot i més, l'esborrany, el llapis, la tinta, el color, el tractament informàtic... Hores i més hores de treball.

Accepto a la persona a la que no li agrada el còmic (a mi no m'agrada la poesia ni el jazz) però que el respecta, que no parla del que no sap. Així hauria de ser, no té per què agradar a tothom però si ha de ser respectat per tothom.

Però cada vegada hi ha més persones que en llegeixen, el còmic en totes les seves variants va ocupant més espai a la nostra societat , i sempre he tingut la confiança de que arribarà el dia en que llegir un còmic sigui un fet tan natural com llegir una novel·la o anar al cine.

En Miguel parla de la Setmana del Còmic

Aquí trobareu l'enllaç de l'entrevista que TAC12, dins del programa auditori, li va fer a Miguel Villalba Sánchez, que va parlar sobre totes les activitats de la 3º Setmana del Còmic i més coses (i ens va deixar a tots en un bon lloc, gràcies Miguel).

Jordi Pujol Caramull 12

Biogenètica del Còmic

Després de tants anys vivint dins del món del còmic resulta complicat fer una exposició com aquesta i quedar-ne satisfet. I no em refereixo a que no estigui meditada, o mal feta, si no que sempre queda la sensació de que queden moltes coses per a dir.
La idea és simple, aplicar conceptes científics amb una mica d'humor a l'univers del còmic, sense aprofundir, que fos informativa, directa, i gens complicada. El resultat és que s'han quedat moltes coses per posar. Que es podrien afegir més plafons i que cada plafó pot generar una exposició sencera.
Però per sort existeix aquest espai episcopàthic, i l'utilitzaré per a completar aquesta exposició anomenada "Biogenètica del Còmic", que podeu visitar a l'Antiga Audiència, encara que tot i així sempre quedaran coses per dir, per que, amics meus i amigues meves, el món del còmic es enooooorme. 

PATAPUM! Ja ha començat!

 

Ja comença... la tercera... setmana... del còmic... a Tarragona. Us pensaveu que faltàven uns quans dies?, doncs teniu raò, però ja podeu veure dos exposicions a l'Antiga Audiència, a la plaça del Pallol, fins el 30 d'aquest mes.
En la primera podreu veure com ho fan els autors de còmic, des de la idea fins el resultat final, apunts, estudi de personatges, de tot.
En la segona sabrem part dels resultats dels estudis que, prestigiosos científics, han realitzat sobre el còmic.

Què està fent?

L'amic Maig està fent una passejada per la Part Alta de Tarragona, això ho veiem tots. Es que no hem fet la pregunta correcta. Hauríem d'haver preguntat: Per què està passejant per la Part Alta?
Doncs està situant-se per que no es vol perdre cap acte dels que es faran a la 3ª Setmana del Còmic a Tarragona. I aquí teniu l'enllaç per saber què es farà, quan i on.

Jordi Pujol Caramull 11