El llibre que més vegades he llegit

No és "Rayuela", ni "Cién años de soledad", ni "Ulises" de Joyce, com no podria ser d'altre manera el llibre que m'he llegit més cops parla de còmic i es diu "Dibujando Historietas" de la editorial CEAC, empresa coneguda pels seus cursos per correspondència, i l'autor és Ivan Tubau, famós darrerament per ser un dels fundadors, juntament amb Boadella, del partit "Ciudadanos por Cataluña", no penso fer cap comentari d'això ni de les seves opinions a la seva columna al diari El Mundo, només dir que jo, quan tenia 14 anys, ni molt menys sabia qui era o acabaria dient sense control ni respecte l'autor del llibre.
El llibre explica el procés de realitzar un còmic, recursos narratius i tècniques, però per a mi no va ser la part important, de fet no em descobria res de nou i era més bé senzill i els dibuixos del procés realment lletjos.
El que em va enganxar era que estava ple de vinyetes d'autors que no coneixia, tant del còmic clàssic nord americà com del còmic europeu que es feia en aquella època, que a causa del franquisme tardaríem anys en poder-ho veure publicat.
Noms com John Cullen Murphy, Milton Caniff, Prentice, Stan Drake, Herriman, Foster, Hart, Al Capp, Raymond, Paul Norris, Roy Crane, Blasco, Bielsa, Forest, Enric Sió, Guido Crepax, Jijé, Reiser, Copi, Pellaert, Gigi, Florenci clavé, Juan Carlos Equillor, Nicolás Devil....van entrar a formar part del meu món amb només una vinyeta, o com molt amb una pàgina, fent-me obrir els ulls, mostrant-me la muntanya de possibilitats que tenia i continua tenint el còmic.
Des d'aquell moment el desig de trobar i poder llegir aquells magnífics còmics no es va aturar, alguns d'ells ho he aconseguit, d'altres encara no i possiblement mai ho pugui fer per que no es tornaran a publicar, i m'he de conformar amb una o dos vinyetes.
Durant la meva joventut quest llibre em va acompanyar i em va fer de llibre de capçalera, després sempre ha tingut un lloc important a la meva llibreria.
De tant en tant l'agafo i miro les il·lustracions, i dos coses em sorprenen com va poder passar l'estúpida però perillosa censura franquista i l'impecable estat del llibre després dels molts trasllats i las vegades que l'he obert.
Aquí teniu algunes de les imatges, i també parlar dels subjectius comentaris de l'autor respecte alguns dels dibuixants, com per exemple dient que Vañó (autor de "Roberto Alcazar y Pedrín") té una antipàtica ideologia (penseu que la primera edició del llibre és del 1969 i els ulls del Gran Germà Franco eren per tot arreu).