Som-hi!
Pel matí vaig a caminar per la platja, ara és el moment ideal, no fa fred, no fa calor, hi ha poca gent. Doncs aquest dia veig el cotxe patrulla de la urbana que s'atura, miro la platja buscant el possible infractor de les ordenances urbanes, possiblement un gos deslligat. Però no, la pressunta delinqüent o víctima, sense una investigació és difícil saber-ho, és una nena d'uns sis o set anys, rossa com l'or i amb un xandall rosa xiclet de maduixa. Se li aproximen amb suavitat però amb decisió. Li diuen alguna cosa, la cria té aspecte de no refiar-se'n (als policies els identificarem com el gordu i el flacu ja que no sé qui era el poli bo i qui el poli dolent i veritablement un estava mes gras que l'altre). El gordu l'agafa pel braç però la petita fa un gir i marxa corrent, no penseu que a molta velocitat, si no que amb aspecte de nena que no vol guanyar la marató només vol completar-la. El gordu la segueix corrent però als 10 metres ja no pot més, la nena guanya distància i ell ja esbufega i a més se li fica sorra a la sabata de l'uniforme reglamentari. Mentre el flacu, que va treure més nota al test psicotècnic puja al cotxe patrulla amb la inteligent intenció de barrar-li el pas més amunt, tampoc sembla que li agradi massa córrer. I la nena per fi arriba allí on era el seu pare, uns 200 metres més enllà. L'home mira al·lucinat els dos urbanos que persegueixen a la seva filla.
Veig que els policies diuen alguna cosa o donen consells de seguretat al pare i pugen al cotxe. La nena i el pare els segueixen amb la mirada i jo penso: Aquests són els responsables de la nostra seguretat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada