Generació Manga

Està ben clar, jo ja pertanyo a una antiga generació de lectors de còmic, influenciat pel còmic europeu i els clàssics americans, i això, amigues i amics, marca en l'estil i els conceptes del que he fet i, suposo, del que faré.
L'Albert i la Maria han begut d'una altra font, del manga japonès, i això que a casa meva està farcida de còmics, de tota temàtica i estil. Res frena la meva curiositat i fam de nous còmics. Japó? Xina? Argentina? USA? Itàlia? España? Catalunya? Quina importància té d'on vingui si és un bon còmic. Però el manga els ha calat profundament, només els ha interessat fora del manga "Tomàs el gafe", "El pequeño Spirou" i "Bone".
Però aquesta afició també els afecta a l'hora de realitzar les seves històries. Les meves tenen un ritme ràpid, no hi ha pàgines de relax, i en dos pàgines puc tenir solucionada una història, i en 8 ja és una història ben maca.
La Maria i l'Albert no es plantegen cap història per sota de les trenta pàgines, i el que em sorprèn és que les fan, i més i tot. Per aquesta generació manga qualsevol història per sota de les 150 pàgines és curta
I el que per a mi és una feina titànica (hi ho era també quan tenia 16 anys que és l'edat que tenen ara) per ells és d'allò més natural. Si no fos per que tenen els ulls ben rodons diria que són japonesos.

Albert Sarlé

Albert Sarlé

Maria Sarlé

Maria Sarlé

I, collons!, cóm utilitzen tots els recursos, tan clàssics com tecnològics.