Biogenètica del Còmic 3

I per fi continuo amb els plafons que formaren part de l'exposició "Biogenètica del Còmic" a la Setmana del Còmic de Tarragona del any passat.
El còmic te unes arrels clavades molt profundament en la cultura popular, és la comunicació utilitzant l'idioma universal de la imatge. Tinc un llibre de psicologia infantil en el que es veuen dibuixos fets per nens en diferents cultures del món, des de les més evolucionades (per bé o per malament) fins a les primitives, i les imatges tenen elements comuns, no són diferents en essència, la llar, la família, els jocs, relacions socials...
El còmic té aquest component entenedor, i en els seus orígens va ser fonamental pel seu desenvolupament. Als Estats Units afavorir la venda de diaris  (molta població tenia idiomes, origens i cultura diferents). La sàtira a Europa (buscant el recolzament de la població amb totes les seves diferències socials). I també l'aprenentatge dels infants en general ja que suposadament tenen uns coneixements lingüístics més limitats.
El còmic ha anat evolucionant nodrint-se d'altres medis mentre les diferents corrents s'han anat barrejant donant la rica varietat que existeix a l'actualitat.