Estic content! Per fi ja està aquí! Conec i molt als pares de la criatura, de fet sóc com un tiet, l'esforç a valgut la pena per que el resultat és excel·lent.
Tarragona es mereixia un còmic d'aquestes dimensions artístiques des de fa molt temps i sobre un tema important a la història de la ciutat, a la vegada que terrible, el setge que va acabar en la destrucció absoluta de la gent, dels edificis i quasi bé de tota vida i tota il·lusió, que, fins i tot ara, sorprèn com Tarragona va poder ressorgir de les seves cendres.
Àngel O. Brunet (guionista), Hugo Prades (llapis i tintes), Josep Lluís Zaragoza (color) són els autors i el motor ha estat la commemoració dels 200 anys del Setge, i l'àlbum forma part dels molts actes, publicacions i exposicions que es faran a la ciutat sota el nom global de "1811, Tarragona assetjada" amb el patrocini de l'Ajuntament de Tarragona.
L'edició es de nivell alt, paper de qualitat, color perfecte i amb continguts històrics, un text introductori que ens explica el que havia passat fins arribar al moment del setge. I al final del còmic un dia a dia dels fets més rellevants i per acabar un altre text ens explica que va passar posteriorment i les conseqüències del fatídic fet.
L'Àngel O. Brunet planteja la història des d'el punt de vista d'un nen nou vingut a la ciutat fugint de les tropes napoleòniques, els seus pares amb noves esperances de futur es troben amb una realitat diferent, una ciutat presonera abocada a la mort, i de fet l'autor realment ens parla de la ciutat i dels seus habitants, el nen és l'observador, però no jutja només sobreviu. L'únic personatge que planteja qüestions morals i socials es en Walter del qual no sabrem res amb certesa d'ell, les seves opinions són valentes i crítiques, però qui és en realitat?
L'autor evita amb subtilesa les imatges cruentes i sàdiques que van ser moltes, però crea la sensació de buidor, de pèrdua, i surt molt ben parat dels paranys propis dels còmics històrics com és el didactisme i l'excés de dades, sabent donar-hi una forta humanitat a la narració.
I qui millor que l'
Hugo Prades per posar en imatges aquest guió? Aquí es barregen vàries de les seves aficions: el còmic, la reconstrucció històrica, els campanars i les campanes i Tarragona. Quasi bé un ple, no sabem si casual o màgic.
L'Hugo és un dibuixant meticulós, ordenat i responsable, ha invertit una notable quantitat d'hores, i aconsegueix que un encàrrec es converteixi en un treball personal. Sense desmerèixer el treball del guionista el que porta -o ha de portar- el pes del còmic és el dibuixant, és el que ha de mostrar de la millor manera el que el guió vol explicar, buscar els personatges, les positures, els punts de vista, treballar el conjunt de pàgina, és un treball immens, i es veu que la interpretació del guió, confesadament cinematogràfic, ha estat bona. L'àlbum evoluciona des d'un inici amb el dibuix equilibrat, de línies internes horitzontals i verticals, composició de pàgina molt acurada i ordenada per anar evolucionant a composicions més valentes i més lliures que remarquen l'evolució dramàtica dels fets narrats.
I en aquest nivell d'evolució dramàtica és on el color de
Josep Lluís Zaragoza pren un absolut protagonisme. Aquest còmic no és en blanc i negre i acolorit si no que és en color, està pensat així, forma part de la seva essència.
Comença amb predomini de colors neutres, amb una paleta de colors molt reduïda que asserena, i acaba amb una autèntic espectacle de colors calents, vermells, taronges i grocs: sang i foc, i amb un tractament totalment pictòric, destacant també la part dels "gravats" monocromàtics, i la part final que representa l'actualitat d'un aspecte més funcional.
Gran obra, desitjo de veritat que tingui la difusió que es mereix, que no quedi com una curiositat local i que serveixi per facilitar l'arribada de properes obres en format còmic a Tarragona, per que
"1811, el setge de Tarragona" no sigui un gra d'arena si no un gran tros de platja
