Passats els anys la vaig aprofitar, retocant el dibuix i passant-la al castellà, i va formar part del nº0 de Deliròpolis. La versió de sota és la de la revista afegint color.
dissabte 21 de maig de 2011
L'última fantasia
Aquesta història la vaig presentar al premi Opisso a Tarragona, era la segona vegada que hi participava. Aquest any el va guanyar el meu amic Victor Centelles amb el seu personatge Pitu Trifàsic, que temps després va publicar en format àlbum.
Passats els anys la vaig aprofitar, retocant el dibuix i passant-la al castellà, i va formar part del nº0 de Deliròpolis. La versió de sota és la de la revista afegint color.
Passats els anys la vaig aprofitar, retocant el dibuix i passant-la al castellà, i va formar part del nº0 de Deliròpolis. La versió de sota és la de la revista afegint color.
dimarts 17 de maig de 2011
dissabte 14 de maig de 2011
Càrmina Caputxa 1
Ja ha començat la publicació de Càrmina Caputxa, per tant és un bon moment per parlar-ne.
Suposo que els cervells dels que ens dediquem a imaginar històries per després plasmar-les sobre el paper funcionen de manera similar, una idea, un moment, una casualitat, un esforç molt premeditat, l'inici del fil d'una idea pot ser qualsevol cosa. En el cas de la Càrmina va ser la trilogia Red Riding (totalment aconsellable), i sempre em plantejo com vull que sigui l'estètica i com vull narrar-la. Volia que el text fos molt literari i afegint informació a les imatges. La composició de pàgina molt lliure i utilitzant només grisos i vermells aquarel·lats sobre línia negra molt fina, aquí contestant al Miguel quan, al veure la pàgina de l'Angie pel nº 50 de Delirópolis, em va preguntar si volia fer més coses en aquell estil. El nom de Càrmina amb accent esdrújol té una raó, fa molt de temps un cap que tenia a la feina em va dir que el Carmina Burana es pronunciava Càrmina Burana, i no tinc cap dubte de que és veritat ja que és un home molt culte.
Com que a Delirópolis és publica en grisos al bloc posaré la història tal i com ha estat concebuda: gris i roig.
Suposo que els cervells dels que ens dediquem a imaginar històries per després plasmar-les sobre el paper funcionen de manera similar, una idea, un moment, una casualitat, un esforç molt premeditat, l'inici del fil d'una idea pot ser qualsevol cosa. En el cas de la Càrmina va ser la trilogia Red Riding (totalment aconsellable), i sempre em plantejo com vull que sigui l'estètica i com vull narrar-la. Volia que el text fos molt literari i afegint informació a les imatges. La composició de pàgina molt lliure i utilitzant només grisos i vermells aquarel·lats sobre línia negra molt fina, aquí contestant al Miguel quan, al veure la pàgina de l'Angie pel nº 50 de Delirópolis, em va preguntar si volia fer més coses en aquell estil. El nom de Càrmina amb accent esdrújol té una raó, fa molt de temps un cap que tenia a la feina em va dir que el Carmina Burana es pronunciava Càrmina Burana, i no tinc cap dubte de que és veritat ja que és un home molt culte.
Com que a Delirópolis és publica en grisos al bloc posaré la història tal i com ha estat concebuda: gris i roig.
 |
| En un pròxim capítol la Càrmina jugarà al golf |
dimecres 11 de maig de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)