Lilà, un projecte de conte

Lilà fusiona dos contes dels que més m'agradaven de petit quan els escoltava a la ràdio els diumenges a les 8 del vespre, tenien molta fantasia i eren un xic cruels, cosa que em provocava una certa inquietut.  Un era La Flor de la Lilà i de l'altre ni tan sols recordo el nom, podria esbrinar-ho però prefereixo que quedi borrós a la meva memòria, utilitzar les sensacions que em provocava i barrejar els retalls d'amdós històries per fer-la meva.
Aquí teniu uns quans esbossos.

Una nació paranòica en guerra constant, recerca d'una flor que ho cura tot, un jardí màgic molt perillós, traició fraternal...

Càrmina Caputxa 3

Attila torna després de 20 anys

Attila va ser un personatge que vaig preparar per que anés dins d'una revista que s'hagués donat juntament amb el diari. En el projecte que s'anomenava MANÀ havíem de col·laborar l'Hugo Prades, en Dídac, el ZAR i jo. Vaig preparar juntament amb Attila les històries "El Conill de Vellut" de la que hi ha fetes 8 pàgines i "El Mundo según Platón" del que vaig fer la introducció de dos pàgines.
Han passat 20 anys i les tres pàgines d'attila s'han publicat a la revista Delirópolis, però m'han vingut ganes de continuar-la i... aquí està la mostra de la nova època del valent i solitari assetjador d'una murallada ciutat.

Ja està aquiii el 54 de Deliróooopolis!

Amb una delicada portada del Ben Constantine, arriba puntual el Delirópolis amb presència d'autors guiris, els benvolguts Tristan Wilder i Benjamin Constantine (que enyora Tarragona i vol tornar a venir, què maco!)
Com sempre el text neuropsicosociointroductori del Miguel Villalba Sánchez que també ens regala amb un còmic. El David Badía s'estrena amb una secció de cinema i també com guionista. Francesc Piñol ens presenta la seva sibarítica narració i el Ramon Sarlé es multiplica per quatre i se'ns mostra com un ésser plurimòrfic.
Vinga! a buscar-la! Ja sabeu a on!

Els plaers de la Càrmina

Doncs si, la Càrmina em dóna moltes satisfaccions... eeeh... torno a començar...fer el guió i dibuixar la Càrmina em dóna moltes satisfaccions per que em permet aplicar moltes de les tècniques narratives del còmic, i això em permet molta llibertat i certament no tinc la sensació de recerca  forçada sinó que em resulta totalment natural. No dic que estigui creant res de nou, hi ha hagut i hi ha molts autors que han aconseguit coses valentes i innovadores, jo el que estic fent amb la Càrmina és passar-m'ho bé. Des de la idea, una caputxeta vermella personal amb arrels dins del món de super herois del còmic americà, un guió de vegades plantejat literariament, d'altres només imatge narrativa, composició de pàgina la que em dóna la gana... Només em cal donar les gràcies a tots aquells autors i autores que des de fa molts anys han anat fent créixer aquest món del còmic que m'ha alegrat la vida, tant com lector, atònit observador o com autor (petitet).

Pel·lis modernes

Agafadets de la mà, el David Badia i jo, ell amb la seva passió cinèfila (sap que no compartiré passions més primigènies amb ell) i jo amb paper, goma i tinta, em fet una pàgina de la que us mostro l'inici (si la voleu veure sencera haureu de comprar el Delirópolis). La pregunta és: tindrà continuïtat?

A per la 4ª Setmana del Còmic a Tarragona!

Ja fa molts mesos que els motors estan escalfant-se. Malgrat les eleccions municipals, la ressaca de les eleccions municipals (és curiós com fets aliens a la cultura ens afecten), envieu-m'ho aquí, ara d'aquesta altra manera, ho sento estem de vacances...ai! burocràcia, burocràcia. Però no han pogut i amb un pressupost de miniatura però amb moltes ganes ja es pot anunciar la ... QUARTA SETMANA DEL CÒMIC A TARRAGONA, JORNADES D'ESTUDI DE L'ART SEQÜENCIAL. Amb xerrades, exposicions i pel·lis... i un esplèndid cartell obra de Miguel Villalba Sánchez "elchicotriste".
Anirem informant, però vosaltres esteu a l'aguait!