Ja tinc el meu regal de reeeeeisss!!!!

Audiovisual era la paraula de moda, i seguint aquest sistema va ser com vaig aprendre francès. La professora suïssa, una dinàmica dona que trencava amb la norma dels educadors als començaments dels 70, utilitzava un sistema de projecció d'imatges per aprendre l'ús de l'idioma a la vida normal, històries curtes properes a la BD.
El dia que ens va portar un número extraordinari de la revista Pilote va canviar la meva visió del món de la historieta, de cop el cervell se'n va obrir 360 graus i encara que des de molt petit havia llegit Tebeos, i tenia algun Astèrix i Tintín, va ser com entrar en una nova dimensió... tenia 12 anys.
De la revista recordo vivament unes pàgines de Fred amb Philémon i el seu jersei a ratlles i una història d'Alexis que, si no estic massa equivocat, el guió era de Fred. Tractava del viatge en un vell autobús urbà que s'enfrontava a carrers sinuosos ple d'onades de llambordes, i als atacs de plàcids ciutadans. Un món més que màgic, un món absolutament surreal.
Després vaig anar coneixent més obra de Fred, pràcticament tota mai no publicada aquí, excepte la publicació de "Philemon" al Cavall Fort i "Historia de un cuervo con Bambas" obra que va fer després d'estar una bona temporada a un psiquiàtric degut a una forta depressió.
Philemon és surrealisme en estat pur i té un tractament formal molt trencador que, encara avui, sorprèn.
Si, i per fi tinc aquest integral en una acurada edició que conté els 15 àlbums (trobo a faltar una mica d'informació, esborranys, tot allò que m'activa la salivació).
Tindré plaer per a molts dies i de pas refrescaré el meu francès.
Aquest any els (putos) reis s'han portat mooooolt béee!