La nova web de Deliróplis llueix molt, i és còmoda, fa de bon llegir.
Aprofitant-la, de tant en tant, aniran sortint recopilatoris, pàgines inèdites o qualsevol cosa publicable que vulguem ensenyar.
Com novetat està la història curta de Miguel Villalba Sánchez "Profunditas Temporis", trobada miraculosament dins d'un dels CD on desordenada analfabèticament hi ha pàgines de la nostra benvolguda Delirópolis.
També des de fa uns quinze dies podeu trobar un recull d'il·lustracions d'un desconegut jove autor novell.
I per suposat podeu trobar la revista que podeu llegir o descarregar.
dimecres 18 d’abril de 2012
Això són amics!
Pot ser algun dia us ho explicaré, qui sap si en forma de còmic o pot ser, com és habitual en mi, que el meu cervell esborri la mala experiència viscuda, que tampoc ha estat tan terrible, no em puc queixar. Ara el procés sembla que ha canviat. Sembla que per fi podré caminar bé, he de confessar que sentia enveja del caminar de la gent... però al menys podia caminar.... malament però caminava. Estaria bé que la bona situació es mantingués, hi ha una part de mi que encara no s'ho creu.
El millor de tot és sentir que les persones a les que estimo, família, amics o simplement coneguts estan tan o més contents que jo, i em fa sentir bé, molt més bé encara.
El millor de tot és sentir que les persones a les que estimo, família, amics o simplement coneguts estan tan o més contents que jo, i em fa sentir bé, molt més bé encara.
Etiquetes de comentaris:
Afectes personals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


