Faxtasma

Aquesta història la vaig fer expressament per al primer número de Deliròpolis, però no hi deia massa i es va decidir posar-ne una altra que ja tenia feta i que lligava més amb la revista.
"Lord Enzo" formava part d'un projecte d'històries curtes amb un denominador comú que era el "Faxtasma" un dolent molt dolent que viatjava a través dels FAX, per poder aparèixer en altres indrets i crear el caos.
"Lord Enzo vs Faxtasma" en colorets.

Q...cor

Blueberry "Apaches"

Quina casualitat, en poc temps he comprat tres àlbums de còmic que són westerns, i m'he fixat que en tinc molts d'aquesta temàtica, encara que no em considero un aficionat al tema, Ken Parker, Tex, Sunday, Comanche, Budy Longway, Manos Kelly, i molts més tots d'altíssima qualitat. De les noves adquisicions la de Blueberry és la que més m'ha decebut i diré els perquè.
En les últimes històries de Blueberry amb autoria de Giraud m'agradava la doble narració, la primera amb un heroi molt madur i de volta de tot i la segona els seus records de joventut que anaven construint una magnífica història entrecreuda. Aquesta història "APACHES" són las pàgines que parlen d'aquest passat i la seva relació amb el cap indi Gerónimo dels àlbums "Mister Blueberry", "Sombras sobre Tombstone", "Gerònimo el apache", "OK corral" i "Dust" agrupades i juntament amb pàgines afegides, remuntades o modificades es converteixen en una història que queda igual com estava, que no ens dona més dades, que no aporta res de nou, i ni l'avís inicial que ens diu d'on prové la història, ni el extraordinari dibuix de Jean Giraud, ni que la aventura és interesant en fan treure del cap la idea de que m'han pres el pel i els quartos.
Jean, si et plau...ens regalaràs una nova aventura de la millor sèrie de l'Oest que s'ha fet mai?

Delirópolis 40....(bis)

Un nou número de Delirópolis, encara que es repeteix el 40, ull viu pels col·leccionistes. És un monogràfic de la jove autora belga Valentine Gallardo que ens explica els seus somnis en nou vinyetes cadascun (3 al quadrat). Com ja comenta Miguel al parlar de Valentine són somnis comuns a la majoria de nosaltres, pors, dessitjos, imatjes impreses en la nostra psique humana.
Jo em quedo amb el del gosset, tens una cosa que no tenies i quan despertes la experiència és tan vívida que trobes a faltar el que no has tingut mai.
La lectura del nº 40 (bis) una agradable sorpresa.

Sir Tim O'Theo

Últimament he tingut la sort de trobar còmics que desitjava tenir o tornar a tenir, per exemple "HAXTUR" de Victor de la Fuente, o poder llegir sencera "MANOS KELLY" de Hernández Palacios, o conèixer i gaudir de "LANCE" de Warren Tufts en una edició excepcional i absolutament respectuosa amb la magnitut de l'obra.
Antoni Guiral m'ha concedit un altre i esperat dessig, l'edició de "Sir Tim O'Theo" de RAF, dos històries curtes i quatre de llargues, entre elles "La verruga de Sivah", que jo havia llegit als anys 70.
La sèrie és de les millors de l'extensa producció de Bruguera, i hi ha molta gent que opina igual. Els autors de Bruguera eren genials, pero ficats en una empresa que tenia poc respecte per els treballs, colors absurds, hem costa trobar lògica en ells, retolats mecànics, nous montatges...Us imagineu el que hagessin pogut fer en mans d'editorials com Lombart, Dupuis o Dargaud?...
Primer la pàgina assassinada per l'editorial Bruguera, després la mateixa pàgina com hagués pogut ser en una editorial amb cara i ulls (i molt de respecte cap els autors i els lectors).

A per la propera!

Ramon, Laura, Miguel, Júlia, Fabio i Hugo.

Va estar a punt de no ser, algunes de les propostes no es van poder dur a terme, però va quedar l'essència de la SETMANA del CÒMIC a TARRAGONA, que és l'estudi de l'Art Seqüencial.
Dos exposicions en una (o una exposició doble) les portades de Deliròpolis i diferents peces artístiques amb arrels en el còmic "El Còmic És Art", la presència d'amigues i amics, autors internacionals com Fabio Lanza i Tom Karlsson, conferències...
La inauguració amb la premsa pel primer dia, preguntes, fotos, filmacions i presència de Carme Crespo (una abraçada).
La primera xerrada va ser la meva sobre els sentiments en el còmic, la segona de Jordi Artigas que va parlar d'un tema important, els il·lustradors al franquisme, imagineu-vos que la vostra feina és converteix en delicte i que heu de fugir o ser empresonats, això es el que els va passar a molts dibuixants que van patir la guerra civil espanyola. Jordi volem que ens expliquis més coses!.
La tercera va ser Vinyetes i Blocs d'Emili Samper que sap moltíssim sobre el tema i que ens va descobrir blocs molt interessants.
La conferència de KAP va ser com la continuació temporal de la del Jordi Artigas, amb una facilitat de paraula extraordinària ens va dir quina és la funció principal d'un humorista gràfic i la por del poder i de part de la societat a l'humor de veritat, inteligent i crìtic.
Max, persona amable i senzilla, ens parlà del surrealisme, i ens va donar les claus del seu personatge Bardín.
Hi va haver una conferència inprovisada sustituint la de Toni Puig que no va poder venir, Fabio, Miguel, Tom i jo vam tenir la barra de explicar anècdotes sobre cada una de les portades de Deliròpolis, tots ens ho vam passar molt bé.

ExtraDeliròpolis

Un nou Deliròpolis, més petit però més gruixut i en colors, amb ZAR, Elchicotriste, Waltoc, Ben Constantine, Ermengol, Fabio Lanza, Tom Karlsson, Ramon Sarlé, Hugo Prades i KAP.