dijous, 3 / desembre / 2009

Qquadrone encés


Tot va començar amb el convenciment general de que a tots ens emociona el futbol, i que un partit entre els màxims rivals és...l'hòstia. Pesat molt pesat. La cosa va continuar al veure, casualment, un tros d'entrevista a Zapatero...parla però no diu res, i repeteix exactament les paraules dos o tres vegades, es pensa que som sords?, o, pitjor, idiotes?. Continua la cosa, ara més propera, els meus fills han d'aprendre el Pater Noster en anglès, es que Deu no té traductors a Anglaterra?. Encara més, a la feina, per què he d'aguantar la prepotència de les persones més mesquines i egoistes?...
Per sort tinc grans persones que m'envolten i que em donen confiança en la humanitat, un reducte valent i lluitador, família, amics i amigues tots ben estimats, també una gossa agradablement present,...música i una pila de bons còmics esperant-me a la tauleta de nit.
Em conformo amb ben poca cosa, però d'altíssima qualitat.

dimarts, 1 / desembre / 2009

Delirópolis nº44

Aquesta vegada, el Delirópolis, té una doble funció, és llegeix i després es pot usar com una felicitació de Nadal. Si en compreu 10 (per 15 Euros només) podeu desitjar a 10 persones estimades unes bones festes!.
En aquest número torna, després d'uns efectius mesos en un camp de reeducació, l'Hugo Prades amb la seva "Sara".
Aquí teniu la il·lustració de portada d'Elchicotriste abans de passar per les mans de la reencarnació d'El Greco.

dilluns, 30 / novembre / 2009

Maig, 10, Novembre

diumenge, 22 / novembre / 2009

La Caza

Amb catorze anys vaig fer un viatge a Montpellier, a casa dels meus tiets, pensant-ho ara quedo sorprès de que els meus pares em deixessin fer el viatge en tren tot sol. Però això no és important, el fet més important d'aquell viatge va ser el entrar en la secció de llibreria dels hipermercats (Mamouth, Prisunic, Monoprix, La Fayette) era el Paradís, muntanyes de còmics, BD, al meu abast, el primer dia vaig comprar un llibre recull de Pilote i vaig descobrir autors com un incipient Bilal, Giraud, Alexis, Lesueur, Billon, Gotlib, Solé, Bretecher, Comes , Mandryka, i sobre tot a Fred i el seu "Le Petit Cirque".
Al dia següent vaig comprar paper, llapis, goma i retoladors negres (i un altra recull de Pilote) i vaig fer aquest (innocent) còmic de dos pàgines, firmat amb pseudònim, agradablement influït pel gran FRED.
Aquí teniu una versió posterior inacabada:

Una variació va sortir en la revista Paradís amb el nom de TRUC (ja publicat al bloc) sota la sana influència del gran i psicodèlic LESUEUR.

BOURGEON: La Niña de Bois-Caïman


A François Bourgeon li està passant el mateix que a Bilal o a Yslaire, que són tan bons, o ells s'ho creuen, que han perdut de vista la Terra i als seus habitants, les seves històries volen ser tan grans que acaben sent pretensiosament ridícules, pesades i, en el cas de Bilal, incomprensibles.
"Los pasajeros del viento (Las aventuras de ISA)" juntament amb "Los compañeros del crepúsculo" em van alegrar uns quants bons anys, amb "La fOntana y la sOnda" la cosa no va ser tan perfecte. Ara amb la continuació de les aventures d'Isa la cosa ha quedat en empat, té una primera part insuportablement pedant, i dic això per que els llargs diàlegs entre els dos protagonistes només són demostracions de que Bourgeon s'ha documentat bé i vol que els lectors ho sàpiguen, però la cosa millora totalment quan retrobem a Isa. Ja veurem el que passa amb el segon llibre de Bois-Caïman.
El que no entenc és com ha pogut repetir les vinyetes que va plagiar fa anys al gran Jeff Jones, tots sabem que Bourgeon no és un dibuixant super dotat, és minuciós i te cura de tots els detalls, però tanta mala memòria té que no recorda el plagi de fa vint anys i el torna a repetir?

dissabte, 21 / novembre / 2009

Soldat de porcellana


Després de més d'un dia de viatge, amuntegats, vam arribar a Vitòria, era molt d'hora i hi havia boirina. Només aturar-nos van començar les escridassades, els cops, les empentes i els mastegots. Així, a hòsties vaig entrar de ple, per collons, al mon militar. I vaig entendre ben aviat que eren més cabrons i perillosos els propis companys que els militars que permetien aquell seguit d'humiliacions.
A mi em va tocar el dormitori del segon pis, els primers dies vaig veure plors, baralles, atacs de pànic, ens havien tret del nostre lloc per posar-nos en un altre que no havíem triat, sense punts de referència, rebent ordres, un ensinistrament malaltís.
Al dormitori el primer pis hi havia un noi, tímid i poruc, molt poqueta cosa, mirava a tothom amb ulls d'animal ferit. A la dutxa, a la que ens feien entrar a raig d'aigua freda per a trobar-nos amb l'aigua bullent que ens queia a sobre, em vaig fixar que tenia una pell blanca, sense cap pel, com si fos un nen de deu anys.
Ben aviat van començar les burles i les riallotes, cada cop el veia més espantat, i com que cap militar feia res les coses van anar cap a pitjor.
Una nit vam sentir un rebombori al pis de sota, llums encesos, crits i ordres. al dia següent ens vam assabentar de que quatre reclutes havien apallissat al fràgil noi, van dir que s'havia posat dins del llit d'un d'ells, i que els altres tres havien anat a socórrer al seu company a punt de ser violat per un degenerat "maricon".
La veritat va ser la que tota persona amb seny es pot imaginar, segons em va explicar de primera ma un company de dormitori del primer pis, els quatre mal parits es van organitzar per a abusar sexualment del noi, i com que ell no va voler i es va defensar a puntades de peu i cridant el van pegar sense compassió.
Només el vaig veure una vegada més, als pocs dies de la pallissa, tenia la cara plena de morats i de ferides i un braç embenat amb escaiola, caminava poc a poc, molt trist. Em van dir que l'havien llicenciat per que no causés més problemes.
Els quatre fills de puta van continuar fent la mili, que jo sàpiga no els va passar res.
L'honor i la justícia militar...

Setge